Gràcies a l’entorn de planura en aquesta zona, la Serra de Crevillent, com si d’un estendard es tractara, s’alça en la planícia atraient mirades d’habitants i viatjants que queden fascinats amb les seues formes, colors i dimensions…
La Vella (835 m), El Picatxo (817 m), Sant Juri (794 m) i el Puntal de Matamoros (792 m) són els pics més alts que perfilen aquesta regió muntanyenca.
En aquests cims i gràcies a l’orografia d’aquestes muntanyes tenim un paisatge privilegiat. Perquè poder fer-se una idea, des de la nostra serra, en dies clars i nítids, es pot distingir… La Serra de la Sagra, a la província de Granada!, que es troba a més de 180 km de distància.
Vistes a la Serra de Bèrnia (Marina Alta), s’aprecia molt bé La Serra Espuña, Serra de la Pila i la Serra de Carrascoy (al sud de la Regió de Múrcia). Una visió panoràmica de 360° que arriba a més de 100 km de distància….Un vertader espectacle!
Tranquil·litat, serenitat, alegria, benestar, pau… són els estats d’ànim als quals et condueix aquesta meravellosa regió muntanyenca crevillentina.
Respecte a la natura…
Barrancs, falles, senderes, plecs rocosos, coves, barraques, rambles, parcs naturals de muntanya i miradors naturals, són part dels innombrables aspectes que formen aquesta orografia tan característica de la nostra serra.
Té la important acreditació de Zona d’Especial Conservació, forma part de l’ambiciosa xarxa europea Xarxa Natura 2000 que des de l’any 1997 tracta de contribuir a la conservació d’hàbitats i espècies de vegetals i animals.
Trobem zones de ZEPA amb una superfície total de 8.636 Ha. en la qual s’alberga un dels escassos nuclis reproductors de Pinsà Trompeter a la Comunitat Valenciana, i a més, nidifiquen diversos ocells rapaços com la Marcenca Europea, l’Àguila Astor Perdiuera, el Falcó Pelegrí i el Mussol Reial. D’igual manera cal destacar la presència de Carraca i la Collalba Negra.
Comptem amb una zona LIC d’unes 5.083 Ha i comparteix figura de protecció i superfície amb els municipis limítrofs d’Albatera, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares i Asp. La seua catalogació com LIC va sorgir ja que en aquesta superfície es troben vegetacions com: Els matolls halòfils, els pasturatges anuals, els matolls termòfils i els matolls arborescents amb Juniperus.
A més, existeixen tres microreserves vegetals… La més gran és la del Barranc del Boig, amb 19.999 Ha, situada al Nord-Est del municipi. Però, les que ens trobem en plena Sierra de Crevillent són la del Cim de Crevillent, seguida per la del Coll de Sant Juri. Algunes de les espècies que són la Chumberilla Caralluma Munbyan, Centaurea Centaurea Spachii, Cresolera Phlomis Crinita, Espino Rhamnus Lycioides Borgiae, Fals Pipirigallo Astragalus Hispanicus, Jaramago de Roca Erucastrum Virgatum, Cantueso Thymus Moroderi, Rabo de Gat Sideritis Leucantha…
És molt curiosa la vegetació d’aquesta serra ja que depén de la part de la muntanya per la qual camines pots trobar-te llocs i racons molt diferents.
Açò es deu al clima mediterrani d’aquesta àrea. En el vessant Sud ens trobem amb altes temperatures i escasses precipitacions per la qual cosa existeix una gran aridesa. És en aquesta zona on trobem el matoll serrà, llentiscle, coscolla, plantes aromàtiques i algunes espècies de piteres, xumberes o paleres. No obstant això, en el vessant Nord, que és més humit, es donen més precipitacions i té una menor exposició al sol hi podem trobar ombries on han crescut boscos en els quals abunden els pins mediterranis, les carrasques, coscolla, el ginebre albir i algunes espècies de llorer.
Aquesta diversitat i aquest contrast és una de les singularitats més boniques que podem gaudir, el canvi d’escenari és pràcticament a cada pas.
En relació amb el patrimoni natural, cal destacar el Centre Educatiu de Medi Ambient “Els Molins”, que es va construir sobre uns molins fariners del segle XIX situats en als peus de la serra. Actualment, hi ha un conveni entre aquesta entitat, l’Ajuntament i la Cooperativa Elèctrica “Sant Francesc d’Assís”, que permet el funcionament del centre. Ha sigut utilitzat sobretot per a grups escolars i associacions. Visites, estades i/o campaments d’estiu, amb un complet catàleg d’activitats; itineraris geològics, biològics, agrícoles, o interpretació del paisatge així com tallers d’astronomia, processos erosius, vegetació i fauna, hort escolar ecològic, restauració i correcció hidrològic forestal, energies renovables, meteorologia o restauració etnogràfica.
Instalacions CEMA
Per totes aquestes raons, la serra de Crevillent atrau a amants de la naturalesa, professionals del medi ambient, investigadors i especialistes en botànica i fauna.
Patrimoni cultural de la Serra de Crevillent
No podem oblidar el patrimoni cultural en aquest entorn… Cada pas donat en aquest entorn és una pisada en la història.
Jaciments arqueològics, com el de Penya Negra, identificada com la ciutat protohistòrica de Herna, amb prop de 40 hectàrees, és la ciutat més antiga de les terres del Sud-Est de la Península Ibèrica. Una de les troballes més importants i rellevants, ja que gràcies a les excavacions arqueològiques s’ha pogut investigar i saber més sobre la transició des de l’Edat del Bronze a la cultura ibèrica.
També, la nostra serra, ha sigut recurs natural importantíssim per a totes les cultures que han anat apareixent per ací, per exemple; existeixen encara nombroses galeries i conduccions d’aigua. Es poden trobar trams d’aqüeductes i séquies, anomenats “qānats”, obres d’enginyeria hidràulica portades de’Orient que consisteixen en la captació d’aigües subterrànies . El més famós d’ells en la Serra de Crevillent són “Els Pontets” que compta amb dos nivells d’arcs sobre els quals descansen les séquies; la inferior de maçoneria correspon a la conducció andalusina i la superior seria de finals del segle XVIII. “Els Pontets” són el punt de partida, passada i arribada de la majoria de les rutes i sendes que té la serra.
Aquestes infraestructures hidràuliques de la nostra serra tenen el seu origen en època medieval andalusina i han estat en permanent ús fins fa escasses dècades, quan finalment van ser abandonades. L’ús d’aquestes construccions ens diu que ens trobem davant una zona de tradició agrícola però amb escassos recursos hídrics, per això van iniciar importants obres tècniques per a poder subsistir amb una agricultura tan pobra en aquest medi semiàrid, i començar a treballar amb l’espart i el cànem, origen de l’actual indústria catifera.
Un altre element cridaner que pots trobar per mentre passeges per aquest entorn són les “cases de pedra seca”, construccions sense algeps ni aglutinant, més conegudes com “Les Barraques” o “Les Xosses”, que van ser alçades en la segona meitat del segle XIX debut a que en aquestes zones existeixen pedreres i es van edificar per a poder anar guardant i protegint la pólvora que s’utilitzava en elles. Amb el pas del temps van ser utilitzades per pastors i agricultors com a refugi temporal. Actualment són utilitzades per excursionistes i caçadors com a refugi, davant les inclemències del temps.
Són de xicotetes dimensions amb una planta circular i amb el sostre voltat. Actualment es conserven unes 30 xosses en bon estat de les 70 que es cataloguen per tota la regió muntanyenca.
Però no tot és el que es veu…
Història de Jaume El Barbut
Existeixen històries, contes i llegendes populars sobre la Serra, la més famosa d’elles és la Història de Jaume El Barbut, un famós bandoler crevillentí del segle XIX que va dedicar part de la seua vida a assalts i robatoris per les zones muntanyenques d’Alacant , Múrcia i Albacete. És emocionant pensar que quan es passeja per la serra es pot trobar amb coves i amagatalls que van ser refugi d’eixos bandolers.
Necessites més motius per a visitar-la?
Només dir-te que cada dia pugen a ella senderistes i amants de la naturalesa per a gaudir-la… Molts d’ells la recorren a peu o amb bici, per sendes i camins que són veritablement màgics.
A més, existeixen senders de Xicotet Recorregut Oficials portats des de la federació de muntanyisme autonòmic;
P.R. V- 108, P.R. V- 109, P.R. V- 110, que formen part de la Gran Ruta – 330, Sender Costa Blanca Interior que és una travessia lineal de 456,6 km dividida en 20 etapes a través de les quals podrem conéixer la província d’Alacant.
Cada ruta té les seues característiques, dificultat i temps de recorregut… per la qual cosa la gent pot triar quin tipus de ruta li apetix fer… Totes elles ens connecten amb la naturalesa i ens fan gaudir de meravelloses vistes.
Fonts:
-Menargues Giménez, J.: (2011): “Excavacions arqueològiques al sistema hidràulic de la Font Antiga”, Harmonia, 313, Associació Tertúlia Artístico-Literària El Cresol, Crevillent.
-Puig Fuentes, S.: (2000): “La institución por excelencia: la Font Antiga. CrevillentSèquia: simbiosis histórica”, Revista de Fiestas de Moros y Cristianos, Asociación de Fiestas de Moros y Cristianos San Francisco de Asís, Crevillent: 209-211.
-CEMA
-Parques Naturales de la Comunidad Valenciana: parquesnaturales.gva.es