Indústria Tradicional

La ciutat de la catifa

L’origen de la producció de la catifa es remunta diversos segles arrere. Els primers escrits sobre l’artesania d’estores d’espart i jonc a Crevillent, prolegòmens de la indústria de la catifa actual, daten de l’època àrab del segle XV. Segles més tard, arribarien els telers manuals i posteriorment, els mecànics, que van suposar el gran auge d’aquesta indústria en la localitat al voltant dels anys vint.

Ja en els anys 80 i 90, el 90% de les producció de catifes nacional es concentrava a Crevillent i en l’actualitat, la ciutat continua sent el bressol de la catifa concentrant a les empreses líders de la indústria catifera a Espanya.

L’abans…

I l’ara…

El certificat de qualitat “Catifes de Crevillent”

Crevillent té el seu propi segell de qualitat per a les catifes, un distintiu que recolza la garantia de les catifes que el posseeixen, ja que passen diferents controls que estipulen els paràmetres tècnics que han de complir.

Existeixen tres tipus d’etiquetes que distingeixen les Catifes de Crevillent en funció de la mena de material en el qual estiga realitzada la catifa. El distintiu verd és el que correspon a la llana, el roig a l’acrílic i el blau al polipropilè.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es crevillente-sello-calidad.png

Indústria de l’espart

Les primeres evidències de l’ocupació de l’espart en aquesta localitat, constatades a partir de l’registre arqueològic i que es remunten a la Prehistòria, passant per l’època ibera, romana i islàmica, són el precedent que ha perdurat pràcticament fins als nostres dies.

Les nombroses referències documentals de què es té constància de la manipulació d’aquesta matèria vegetal, per a períodes més recents -època medieval i moderna-, avalen l’existència d’una activitat artesanal tradicional que va anar forjant una particular identitat cultural de les nostres comarques. Això es reflecteix especialment bé en el cas de la nostra localitat, que arribaria a ser coneguda més enllà de l’àmbit regional per l’elaboració d’aquesta mena de productes.

D’aquesta manera, arribat ja al segle XX i mitjançant una incipient mecanització, es produiria el pas d’una activitat artesanal a la industrial, la qual cosa vindria a ser el colofó a diversos segles de desenvolupament d’una tradició que va forjar part d’aqueixa personalitat socioeconòmica de Crevillent.

La presència del característic ofici d’estorer, contribuiria a imprimir aqueixa particular “idiosincràsia crevillentina”, i que encara hui, desdibuixada després de la seua desaparició fa menys d’un segle, deixa cert record col·lectiu, entre les generacions de mitjana edat, narrat de boca dels seus majors.

El record col·lectiu, narrat pels nostres majors, sobre com les persones ancianes, en plena postguerra, devien a males penes com podien, trenar espart -guiteta o cordeta- i elaborar diàriament tires de pleita.

Fonts:
– UNITRAMA
– EspartAlacant

UNIFAM
– Quaderns d’Antropologia, Etnografia i Història, Ajuntament de Crevillent. Crevillent, la Etnografía de un pueblo, 3 (2017).+info