Història

Crevillent ha recorregut un llarg camí al llarg de la seua història fins a arribar als nostres dies…

És fa 18.000 anys, en el període del Paleolític Superior, quan trobem l’hàbitat més antic de Crevillent, situat a l’abric de la Ratlla del Bubo, prop del naixement del Barranc de la Rambla. Els primers habitants van ser grups de caçadors recol·lectors que usaven eines de sílex i seguien els ramats d’animals salvatges per a alimentar-se. Per exemple, La Cova del Xorret, en el Barranc de Sant Gaietà, és un altre hàbitat del Paleolític superior més avançat.

Ratlla del Bubo

En el Neolític, l’època dels primers grups d’agricultors i ramaders, entre el 4.300 i el 3.800 a. C. trobem evidències d’ocupació humana al sud de la localitat, en les terres fèrtils pròximes a l’àrea de marjal. Fosses d’abocaments, llavors i restes de cabanyes van aparéixer en la partida de l’Alteró.

El primer poblat estable constatat és a la fi del Calcolític o Edat del Coure en el cim de Les Moreres, en plena serra, datant-se cap a finals del III mil·lenni a. C. Es tracta d’un assentament emmurallat on vivien en cabanyes circulars construïdes de fang, ací trobem els primers útils metàl·lics de coure.

Les Moreres

Després d’aquest període arriba l’Edat del Bronze, que en les nostres terres s’identifica amb el grup arqueològic de l’Argar. És en el Pic de Les Moreres, a principis del II mil·lenni a. C. on la comunitat humana decidiria assentar-se en un dels contraforts de la cresta. Allí van crear un xicotet poblat de difícil accés, ben defensat per barreres naturals, en el qual les cases s’emplacen en terrasses a diferent nivell. En l’últim terç del II mil·lenni a. C., ja abandonat el Pic de Les Moreres, trobem hàbitat en cabanyes a les terres al sud de la localitat, en el període conegut com a Bronze Tardiu.

PENYA NEGRA

A inicis del I mil·lenni a. C. ens trobem davant el millor exponent arqueològic de la localitat. Entre 850 – 550 a. C. es desenvolupa el gran poblat del jaciment de la Penya Negra, a l’àrea del cim homònim en plena serra, conegut en les fonts històriques com la ciutat d’Herna (Ora Marítima). Es tracta d’un gran assentament de 40 Ha d’extensió ocupat contínuament des del Bronze Final fins a inicis de l’Edat del Ferro. Entre els segles IX i VIII a. C. habitaven en cabanyes circulars de fang roig i hem de destacar la seua activitat com a centre metal·lúrgic, on es va trobar una de les àrees de fosa metal·lúrgica més importants del Mediterrani Occidental. Entre els segles VII-VI a. C., dins d’un fort contacte comercial amb els fenicis, es converteix en una gran ciutat de cases quadrades o rectangulars de pedra i fang, executant obres urbanístiques que van modificar els vessants de l’entorn i dotant-se en el segle VI a. C. d’una muralla.

Penya Negra

L’època del poblat de la Penya Negra portaria amb ella la presència de molts altres assentaments contemporanis en el seu entorn, d’aquesta manera, en el Bronze Final trobem restes de motles d’espases i destral en les terres de l’horta, concretament en el jaciment del Botx. En l’entorn immediat a la Penya Negra, el cim de Les Moreres es va convertir en la necròpoli dels habitants del poblat, en els cims de Les Barricaes i el Cantal de la Campana es van construir dues fortificacions en pedra per a controlar les vies de comunicació, i en el Coto Memòria se situaria un xicotet assentament també destinat al control territorial. La ciutat de Herna (Penya Negra) s’abandonaria possiblement per un succés violent.

Després de l’Edat del Ferro es desenvolupa l’època ibèrica que abasta des de finals del segle VI a. C. fins al segle I a. C. amb la conquesta romana. Els ibers en la nostra localitat queden representats en el fortí de El Forat i en la fortificació del Castellà Colorat, tots dos en el trajecte del camí del barranc de la Rambla per la serra i datats en època ibèrica plena, entre els segles V i IV a. C. En el barri antic de la localitat, també s’han trobat en les successives excavacions urbanes restes de ceràmica d’època ibèrica plena però sense poder relacionar-se amb evidències d’hàbitat, i també en les terres d’horta meridionals s’han trobat bastants evidències d’ocupació en època ibèrica.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Pena-Negra_Vista-virtual-1-1024x684.jpg
Recreación antiguo poblado Penya Negra

Amb l’arribada de Roma i la fundació de la Colònia Iulia Ilici Augusta (L’Alcúdia) el nostre terme municipal quedaria dins del seu territori sent zones de cultiu. Diverses viles romanes de producció agrícola es van distribuir per les terres meridionals, però la més destacada i coneguda es tracta de la vila de la Canyada Joana, on es va excavar en molt bon estat de conservació la pars rustica d’una villae. Es tracta d’un torcularium (almàssera) per a produir oli datada entre els anys 300 i 500 de la nostra era, encara que es coneixen moments més antics que porten l’ocupació del lloc en època romana des del segle I a. C.

Des de la fi del període romà fins a l’arribada dels musulmans en el 711, l’hàbitat es mostra de manera dispersa en xicotets assentaments tant en l’horta com en la serra amb habitatges construïts amb materials febles, és a dir, en cabanyes.

Amb l’arribada dels musulmans, els primers períodes d’Al-Andalus comptarien amb xicotets assentaments de nou dispersos en el sud de la localitat i també amb algun en la serra, com el del Forat, datat entre els segles VIII i IX. És en aquests moments quan començarien a construir-se els sistemes de reg de qanats en la serra que conduïen l’aigua barranc cap baix, d’aquests primers moments dataria el xicotet aqüeducte de la Font Antiga.

ELS PONTETS
Els Pontets

Seria cap al segle XI o XII quan tindria lloc la formació de l’actual nucli urbà, en concret el conjunt de Vila Vella – Castell (Carrer Blasco Ibáñez), enclavat en el trajecte del camí que discorria pròxim al Barranc de la Rambla. En les fonts àrabs el topònim de Crevillent s’identifica com hisn Qirbylian. Seria un nucli protegit per una muralla i un castell que va ser derrocat en la dècada de 1920. El període andalusí del nostre poble acabaria en el moment en què té lloc el Pacte d’Alcaraz en 1243, en el qual la Taifa de Múrcia (on pertanyia Crevillent en el segle XIII) passa a formar part d’un protectorat del rei castellà Alfons X.

En 1265 Jaume I acudeix a tombar la rebel·lió musulmana en el Regne de Múrcia, acampat aquest a Oriola rep la visita del fill del rais de Crevillent, qui va voler fer-li lliurament dels dos castells que tenia la localitat. Encara que a causa del Pacte d’Almizra les possessions no quedarien en mans de la Corona d’Aragó sinó que es retornaven a Alfons X de Castella.

El 17 de maig de 1296, durant la conquesta aragonesa de Jaume II del Regne de Múrcia, Crevillent passa a formar part de la Corona d’Aragó. Malgrat això, el poder de la localitat va continuar en mans musulmanes al servei del rei d’Aragó fins a 1317, data de la mort de l’últim rais, moment en el qual els dirigents són ja plenament cristians.

Antic Castell de Crevillent

En 1391, el rei Martí l’Humà ven Crevillent i Elx a la baronia de Barcelona per a poder costejar l’expedició militar sobre l’illa de Sardenya. Van formar part de Barcelona fins a 1473.

L’agost de 1470 la reina Isabel de Castella pren possessió de Crevillent, el dia 24 d’agost del mateix any dóna Crevillent i Elx en possessió a En Gutiérrez de Cárdenas, la família del qual ostentarà el poder a partir d’aquest moment.


Durant la revolta de les Germanies en 1520 Crevillent es rebel·la contra el poder del senyor feudal, un atac a la localitat des d’Elx conjuntament amb el Marqués dels Vélez aconsegueix retornar la plaça al poder dels Cárdenas.


En la primera meitat del segle XVI té lloc el procés de baptisme forçós de musulmans,  que passen a denominar-se moriscos, i a això cal afegir l’orde de Carles V de convertir gradualment les mesquites en esglésies. Des de la fundació del Qirbilyan musulmà la mesquita de la nostra localitat s’emplaçava en l’espai de l’actual mercat d’abastos i probablement cap a 1540 ja va ser substituïda per una primitiva església cristiana, a la qual seguirien una sèrie de reformes en la dècada de 1580 i finalitzaria la construcció de la torre campanar l’any 1699, actual torre del mercat d’abastos que presideix la Plaça Vella.

El 4 d’octubre de 1609 té lloc l’expulsió dels moriscos de Crevillent, quedant la Vila Vella deshabitada i suposant un notable descens demogràfic per a la localitat. Un any després, en 1610, els Pares Predicadors instauren la confraria del Sant Rosari, festivitat que hui dia continua vigent.


En el transcurs de la guerra de Successió, l’any 1705, Felip V de Borbó atorga el títol de Vila a la població pel seu posicionament en el bàndol borbònic.

-Fonts:
-Daniel Belmonte, Francisco Javier Molina, Ana Satorre Pérez: LOS ÚLTIMOS CAZADORES DE LA SIERRA DE CREVILLENT (NOVIEMBRE/DICIEMBRE 2020) EL MEU POBLE CREVILLENT.
-Daniel Belmonte, Francisco Javier Molina, Ana Satorre Pérez: Pedra seca i explotació d’algeps a la serra de Crevillent (2018, Revista del Vinalopó)
– Archivo Municipal – Clara Campo Amor Serie Edificios Históricos de Crevillent