Ací et deixem una llista amb els jaciments arqueològics més significatius que pots trobar-te:
Ratlla del Bubo (Paleolític Superior . *ca 18.000 anys) Abric.
En aquest abric es van descobrir bastants materials del període prehistòric a més d’unes restes de foguera, una de les mostres de l’ús del foc més antigues i millors conservades de la Comunitat Valenciana.
Cova del Xorret (Paleolític Superior .ca 10.000 anys) Cova.
Refugi per als caçadors de fa 10.000 anys. Es van trobar en ella centenars de sílex utilitzats com a utensilis de caça i eines d’ús quotidià.
Les Moreres (Calcolític campaniform . finals III mil·lenni a. C.) Poblat.
Estava situat en un turó de cabanyes circulars i envoltat per una muralla de maçoneria.
Pic de Les Moreres ( Edat del Bronze argàrica, primera meitat II mil·lenni a. C.) Poblat.
Un assentament situat en l’elevació de difícil accés pertanyent a la cultura de l’Argar durant el període del Bronze Antic. L’urbanisme d’aquest xicotet assentament es disposava en terrasses a diferents altures i tenia un caràcter agropecuari.
Penya Negra (Bronze Final i Període Orientalitzant segles IX – VI a. C.) Poblat.
Gran assentament que s’ha identificat amb la ciutat d’Herna de l’Ora Marítima d’Avieno. Es va desenvolupar entre 850 – 550 a. C. entre final de l’Edat del Bronze i inicis de l’Edat del Ferro. Els seus habitants van practicar una intensa activitat metal·lúrgica que els va portar al contacte amb els fenicis, la qual cosa els va convertir en una popular ciutat.
Les Moreres de nou, ja que és la necròpoli (Bronze Final i Període Orientalitzant segles IX – VII a. C.) Necròpolis.
Important necròpoli de cremació d’època protohistòrica. Va ser el «cementeri» dels habitants de la ciutat d’Herna. Es van descobrir al voltant d’uns 150 conjunts funeraris entre tombes i mausoleus. En molts d’ells van aparéixer aixovars de bronze, pedra, ivori i ceràmica. Part d’aquestes troballes es troben exposats en el Museu Municipal Arqueològic i en el Museu Arqueològic d’Alacant MARQ.
Les Barricaes ( Període Orientalitzant primera meitat segle VAIG VEURE a. C.) Fortí.
Fortificació defensiva en forma rectangular d’època orientalitzant on s’alçaven altes muralles de maçoneria.
Cantal de la Campana ( Període Orientalitzant, primera meitat segle VI .a. C.) Fortí.
Va ser un altre fortí de defensa que depenia del poblat de Penya Negra. Estava construït en maçoneria de pedra i dotats de torres.
Castellar Colorat (època ibèrica plena segles V – IV a. C. i també romana segle I a. C.) Fortí.
Era una fortificació iniciada en l’època ibèrica i reutilitzada a principis del segle I a. C. amb la construcció d’una potent torre de cadirat.
El Forat (època ibèrica plena segles V – IV a. C. i també alt-medieval islàmica segle IX de la nostra era) Poblat.
Assentament en altura d’època ibèrica i posterior ocupació islàmica.
Canyada Joana (segle IV – V de la nostra era) Vila romana.
Va ser una vila rústica romana del *territorium de *Ilici amb una trajectòria arqueològica ben definida entre la segona meitat del segle II d. C. i el *sigloVI d. C. Destaca el seu *torcularium per a l’elaboració d’oli.
Aquesta vila resulta fonamental per a conéixer el món rural de *Ilici i la connexió entre el final d’època romana i els inicis de l’Edat mitjana en el Sud-est de la península Ibèrica.
Les Ermitetes ( segle V-VI de la nostra era) Poblat.
Assentament tardo-romà
El Frare (medieval, segle XIII – XIV) Fortificació.
Fortificació d’època musulmana i que segurament és la que en les fonts cristianes apareix nomenada com la Fortalesa de Sant Lorenzo. És abandonada 1316-1318 a la mort del senyoriu del Raig i la desaparició del protectorat musulmà. En aquesta zona es documenten, construccions defensives de maçoneria, dos aljubs, una col·lecció de monedes de cronologia califal i almohade així com objectes quirúrgics, agulles de carda, entre altres elements.
MAPA JACIMENTS:
Fonts:
-VV.AA. CREVILLENT. ARQUEOLOGÍA Y MUSEO. MARQ, 2004.