Esglésies
Església La nostra Senyora de Betlem
Iniciada en 1772, pel mestre Miguel França, va ser beneïda en 1828. La seua planta és de creu llatina, amb una cúpula de creuer. Té la façana revocada, amb l’atri davant la porta principal amb tres arcs de mig punt. A l’esquerra es troba la Torre del Campanar que és de planta quadrada. A la dreta una cúpula sobre una capella.
Adreça: Carrer Cor de, Carrer de Jesus, 2, 03330 Crevillent, Alacant
Església Santíssima Trinidad
Se situa en la Plaça del Poeta Crevillentí Macià Abela. A causa de l’expansió del poble es va derrocar l’antiga ermita situada al costat del pont denominat “Ermita del Pont” de la Santíssima Trinidad. Es tracta d’una construcció moderna que es va iniciar en 1964. En el seu interior hi ha diversos quadres del pintor Barcelona i imatges del Crist del Perdó i de la Bona Mort i Regina Pacis.
En 2012, es van realitzar uns mosaics en la façana exterior, la imatge de la Santíssima Trinidad amb el xiquet Jesús en la part frontal i en el lateral 4 quadres ceràmics que representen a diversos Sants de les ermites del poble.
Adreça: Plaza Poeta Maciá Abela, 0 S/N, 03330 Crevillent, Alacant
Iglesia Sant Gaietà
Està situada al sud del nucli urbà, concretament al carrer Ronda Sud. El 25 de maig de 1985 naix en la Parròquia a petició de nombroses persones de Crevillent. La Parròquia estava en els baixos i soterranis d’un edifici de manera provisional i anys més tard, gràcies als arquitectes José Antonio Macià i Enrique Manchón i a la col·laboració de diverses persones, es va construir en un temple parroquial de Sant Gaietà.
Adreça: Carrer Ronda Sud, 8, 03330 Crevillent, Alacant
Església Parroquial de Sant Lluís Gonzaga – El Realengo
La urbanització de la pedania es va dur a terme seguint el projecte de 1950 de l’arquitecte J. A. Fernández Del Amo qui la va dissenyar amb un plantejament racionalista, propi dels anys 50. En el traçat urbà de carrers amples i palmeres es concebia la construcció de cases i edificis comuns. D’entre ells, sobreïx l’església, davall l’advocació de Sant Lluís Gonzaga. L’Església és un edifici modern de formes prismàtiques, asimetries i diferents volums amb parets emblanquinades. Es configura en una planta amb una sola nau i amb torre campanar. Està realitzada amb murs de maçoneria de pedra calcària i forjats de biguetes. Ocupa una superfície de 385 m2. El 21 de juny se celebra la festivitat del seu patró Sant Lluís Gonzaga. Se celebra una gran missa i el seu corresponent processó que culmina amb un castell de focs artificials.
Adreça: Carrer Iglesia, s/n, 03339 El Realengo, Crevillent (Alacant)
Parròquia San Felipe Neri
La Parròquia de Sant Felipe Neri és d’estil neoclàssic amb campanar. Va ser construïda davall el mandat del Cardenal Belluga l’any 1735.Ocupa una superfície de 570 m2. Pel seu valor històric i patrimonial es troba enquadrat en el Pla General de Crevillent com a patrimoni monumental i arquitectònic protegit.Com a dada curiosa, podem parlar del primer sacerdot a exercir ofici, i va ser D. Josep Ortín. Donada la seua antiguitat, el 29 de desembre de 2014 es produix la seua reinauguració.Esta església compta amb diverses antiguitats artístiques conservades en l’interior.
Adreça: Plaça Cardenal Belluga-S.F.N, 1, 03158, San Felipe Neri, Alacant
Ermites
Ermita Mare de Déu de la Salut
L’Ermita s emplaça en el barri i carrer Mare de Déu de la Salut construïda en 1950, per iniciativa de José Mas Caihuela i veïns del barri, amb l objectiu d acostar la pràctica religiosa a este barri allunyat del centre històric i com a pregària per a evitar la malaltia en el barri. En una xicoteta placeta s alça l ermita, de murs de maçoneria i coberta a dos aigües de teula plana. La fatxada està orientada al migdia, és de forma rectangular i frontó mixtilini. En la part superior sobreïx l espadanya des d on s obri el buit de la campana. Sobre la porta del reixat de ferro i porta de fusta, hi ha un rètol Ermita Mare de Déu de la Salut La planta de nau única i rectangular, mesura 9,95m. per 6,15m. Dos pilastres a cada costat, assenyalen tres trams que es cobrixen amb volta que naix d una imposta formada per motlures rectilínies; la dita volta forma amb els murs, llunetes amb finestres. Hi ha un retaule d obra molt simple, amb buit ogival i motlura d estil gòtic, on veiem a La Nostra Sra. de la Salut en el seu cambril. La seua festa se celebra la primera setmana de setembre, els veïns del barri obrin els seus carrers amb festejos a tot el poble de Crevillent, que acompanya la Mare de Déu de la Salut en processó
Adreça: Carrer Taibilla, 1A, 03330 Crevillent, Alicante
Ermita Sant Àngel de la Guarda
Situada en el Barri del Barranquet, l ermita va ser construïda en Segons conta la llegenda, deu el seu nom al fet de que en el segle XVIII, els crevillentins de la zona, van sobreviure a diverses malalties, inclòs el còlera. Allò va suposar l origen d una festa que es repetia cada any, provocant així la construcció de l ermita, davall el mecenatge de la senyora Josefa Mas Espinosa, dona de reconeguda pietat. Durant la guerra de 1936, es van cremar els bancs i els sants, i la seua estructura, a pesar de quedar intacta va haver de ser restaurada. És de planta única, rectangular, mesura 10,50m. per 5,25m, els vans són semicirculars, el presbiteri s alça sobre un escaló i sobre el retaule està la fornícula en què reposa el Sant Àngel. L ermita és compartida pel S. Ángel de la Guarda i una xicoteta escultura policromada de María Magdalena datada del s. XIX, que tradicionalment acompanyava el Crist de la Victòria en les processons de Setmana Santa. També destaquen la imatge de Crist Crucificat, els experts de la qual han datat dels segles XVII-XVIII i la talla de fusta policromada de S. José originària de principis del S. XX. La seua construcció és a base de maçoneria (tipus de construcció manual utilitzada per a edificis de gran altura) i coberta plana. Es troba emmarcada per un frontal a dos aigües rematades per escultures d àngels. En la part més alta es troba l espadanya de ferro, de la que penja una xicoteta campana. Per la part davantera de la fatxada, orientada al migdia, es pot veure un pòrtic amb emmuralleta. Sobre la porta amb quarterons hi ha un arc de mig punt amb vidriera que dona llum a l interior. La seua festa, igual que la Mare de Déu de la Salut, se celebra a principis de setembre, i any rere any, els veïns del Barranquet aconseguixen amb el seu esforç i dedicació que tot Crevillent participe en els actes.
Adreça: Calle Ángel, 106 03330 Crevillent, Alicante
Ermita de Sant Isidre Llaurador
La primitiva ermita de Sant Isidre va ser construïda a mitjan segle XVIII, en la Ptda. del Canastell. L obra es va dur a terme per els llauradors de la vila com a homenatge al seu patró. A finals del segle XIX es trobava en ruïnes, perquè segons es deia portava construïda més de 150 anys. Es va alçar en primer lloc en la Ptda. del Canastell perquè es considerava la zona més regada per les aigües del castell o del poble, i la preferida pels més rics hisendats. L actual capella està enclavada en una muntanya rodejat de pineda que pertany a la partida de Sant Antoni de la Florida, des d on es disfruta d unes vistes privilegiades de la vila. La primera pedra va ser beneïda el 14 de juny de 1954 pel senyor Francisco Mas Mas, capellà de Crevillent. La benedicció de l ermita i el sant es va celebrar el 14 de maig de La imatge va ser donada pel senyor Isidro Boyer Abellán. L edifici està construït amb maçoneria, la coberta és plana i la forma de la fatxada frontal és pentagonal, rematant en la part superior per l espadanya de ferro de què penja la campana. Franquejant la porta, dos retaules de xicotetes dimensions, un a cada costat. En la fatxada de l església llegim Sant Isidre Llaurador La dimensió de la nau de planta rectangular és de 8,16m. x 5,20m. A un escaló s alça el presbiteri presidit per la fornícula que alberga el Sant. A un costat i a l altre de les parets laterals, també hi ha dos fornícules protegides per vidres. La confraria de Sant Isidre Llaurador que existix actualment, li dóna un sentit religiós a la festivitat i ara com ara, les festes no acaben el 15 de maig, perquè al setembre se celebra la festivitat de l esposa de Sant Isidre, Santa Maria de la Cabeza. Els actes religiosos tenen lloc en els temps de Quaresma, quan se celebra el Viacrucis i en els temps de Pasqua el Vialucis.
Adreça: Partida Sant Antoni Florida, 336A, 03330, Alicante
Ermita de Sant Pasqual Bailon
Sant Pascual Bailon (16 Maig Maig 1592) deu el seu nom a la data en què va nàixer, Pasqua de Pentecostés, i no es descarta la possibilitat que el seu cognom o malnom provinga de l entusiasme i alegria que manifestava, arribant inclús a ballar, mentre orava amb els seus feligresos. Va nàixer en un poblet de Saragossa, va viure a Monforte del Cid i va morir en Villareal (Castelló). Autodidacta, va demanar ingressar en l orde franciscana quan va tindre l aparició de Jesucrist durant l Eucaristia en la hui anomenada Ermita de l Aparició d Orito (pedania de Monforte). A ell s atribuïxen miracles com la curació de malalts, multiplicador de pa per a pobres, el do de la profecia i defensor de la fe cristiana. La seua proximitat a les nostres terres, desperta la veneració del Sant, i la construcció de l ermita – cova, tal vegada imite a la d Orito. L ermita situada en la part alta d una muntanya, va patir un incendi causat per les llumeneres votives (donades com a promesa al sant) pel que va haver de ser restaurada al complet. S accedix a ella per una costa empedrada. L edifici és rectangular, excepte per la part frontal excavat al fons en cova, en la que es troba la fornícula envidrada que presidix el Sant. La fatxada és pentagonal i està rodejada per una placeta. A l esquerra una escalinata dóna accés a la teulada, on s ha instal lat un altar per a les celebracions eucarístiques en què participa una gran quantitat de creients. Els devots i veïns crevillentins, acompanyen el Sant en processó la setmana del 17 de maig. Mentrestant, van ballant pels carrers de Crevillent des de el Molí del Llebrés fins a l Església de Ntra. Senyora de Betlem. Al maig de 2015 ix al carrer amb un nou Tron.
Adreça: Partida del Canastell, s/n 03330 Crevillent (Alicante)
Ermita de la Puríssima Concepció
És una construcció de mitjan del S. XVIII d estil neoclàssic, que va ser restaurada per última vegada en juliol de La podem trobar en el carrer del mateix nom, en ple centre de la vila. Està construïda amb murs de maçoneria (tipus de construcció manual utilitzada per a edificis de gran altura) i la seua teulada o coberta és de teula àrab (forma de mig tronc, cònica, utilitzada normalment en cobertes inclinades). En la part esquerra de la coberta s alça l espadanya a dos aigües, i del va d arc allindat penja la campana. Sobre la porta de quarterons, l ócul el líptic amb vidriera dóna llum a l interior de la nau. La planta és rectangular i mesura 14,35m. per 4,77m. La seua coberta voltada de mig punt rebaixat, es recolza en pilastres amb capitells d estil corinti. En l interior de la nau hi ha capelles d escassa profunditat adornades amb retaules i fornícules. L espai que rodeja l altar major (presbiteri) és més estret que la nau i s emmarca en pilastres. El retaule central és de taulers llisos i conté la fornícula que alberga la Imatge xicoteta, barroca i d estil Salzillo de la Puríssima Concepció. El 8 de desembre ix en processó pel centre de la vila des de l Església Ntra. Sra. de Betlem, que és on habitualment es troba. Dins trobem la imatge de la Mare de Déu de l Aurora, obra de Francisco Cuesta. Des de 1609 hi ha Els Auroros que van crear la Confraria que porta el mateix nom un any després. Des de llavors hi ha la tradició de cantar i resar el Rosari amb prou periodicitat. En els soterranis de l edifici es troba un xicotet museu que compta amb Fanals amb més de 300 anys d història.
Adreça: Carrer Purísima, 9; 03330 Crevillent (Alicante)
+INFO
Ermita Sant Antoni de la Florida
Es va construir en Durant la contesa de 1936, un crevillentí, va prometre a Sant Antoni de Pàdua que si tornava sa i estalvi a sa casa, cediria part dels seus terrenys per a construir-li una ermita, i així ho va fer. Està en el paratge de la Florida pel que va adquirir el nom d ermita de Sant Antoni del mateix nom. En 1980 l ermita estava molt deteriorada, i excepte per un grup de fidels, ningú es preocupava pel seu estat. Un dia de juny, acabaven en l ermita la seua devoció dels tretze dimarts quan es va desencadenar una tempestat que va afectar l edifici. Allò va ser decisiu per a decidir la seua completa remodelació. L edifici és exempt, i igual que les ermites de l època està construïda en maçoneria amb teulada a dos aigües i coberta amb teula plana. Està orientada al migdia, la seua planta és rectangular, i escassa d adorns. La porta de fusta de quarterons està emmarcada en un arc de mig punt. En l interior, una fornícula frontal alberga la imatge de Sant Antoni de la Florida, regal d una devota. La festivitat se celebra el 13 de juny coincidint amb el dia de la seua defunció. Les Novenes religioses es practiquen del 4 al 12 del mateix mes. El Trasllat del Sant des de l Ermita fins a l Església de la Santíssima Trinitat i la seua volta a la mateixa Ermita, es produïx en processó acompanyat dels seus fidels. Durant el trajecte, una família crevillentina s encarrega de repartir als devots Panets Beneïts. L any 2015, Sant Antoni estrena estendard. L anterior complix 75 anys, i es mantindrà en l ermita com a element històric de gran valor sentimental.
Adreça : Carrer San Antonio de la Florida,03339 Crevillente, Alicante
Ermita Sant Gaietà
La data estimada de construcció és 1672 o 1673 sent promotora de la mateixa la Duquessa d Arcs, esposa del Duc de Maqueda, Senyor de Crevillent. Segons pareix, després d una gravíssima malaltia, es va traslladar a Roma per a complir una promesa. Es va donar la circumstància que durant la seua estada El Màxim Pontífex Clemente X, incloïa el beat Gaietà en el Catàleg dels Sants. Aquell fet va inspirar a la Duquessa per a adquirir allí a Roma la imatge de Sant Gaietà i col locar-la en la devesa del Picatxo. Cal destacar, que eixa mateixa escultura és la que figura actualment entre els crevillentins. Després de reconstruir-la diversos anys després pel seu deteriorat estat, l any 2009, va ser reinaugurada junt amb antigues ruïnes i un aljub de l època. La nova ermita es troba al peu del pic El Picatxo del parc de muntanya de Sant Gaietà, amb 817m. d altitud i rodejat de les escarpades elevacions de Santjuri i la Mitjana, de 809m. i 639m. d altitud respectivament. Compta la llegenda que Jaume Alfonso el Barbut, famós bandoler crevillentí de principis del s. XIX, recorria coves i amagatalls de totes les serres de la comarca. La panoràmica té l encant del típic paisatge muntanyós mediterrani, i al mateix temps, s albira el Parc Natural del Fondo. El paratge té unes magnífiques instal lacions per a passar un dia en la muntanya, compta amb un xicotet refugi i és punt de partida d unes quantes rutes senderistes que permeten pujar cap al Picatxo.
El seu origen és de mitjan del segle XVIII, en 1840 el van derrocar per les males condicions en què estava, després de diverses reparacions es va derrocar per segona vegada fins que el 5 de setembre de 2006 es va inaugurar el que coneixem en l’actualitat. Des dels seus inicis ha sigut testimoni de la Setmana Santa i de les festes de Moros i Cristians des de la seua fundació en 1965. En l’actualitat, continua sent una ubicació referent en la localitat i és testimoni de la primera Abraçada del Divendres Sant en la Morquera durant la Setmana Santa. El pont de Sant Sebastià també es coneix com el Pont de la Morquera, perquè descansa sobre l’edifici on durant els segles XVIII i XIX, es molia l’oliva per a la fabricació d’oli de la seua almàssera. A la resta que quedava després de moldre’l, és a dir, a la pasta que es formava se’l denominava morca, i d’ací ve el nom popular del pont.
En 1891, l’Ajuntament va posar de manifest la necessitat de construir un segon pont que unira les coves de la Rambla i el districte de la Trinitat, amb el carrer del Carme i districte de Sant Josep. L’existència d’un sol pont obligava, haver de recórrer prop de dos quilòmetres a molts treballadors i comerciants. L’obra va ser subhastada i adjudicada a José Asensi Pastor (de Novelda) a l’octubre de 1892. En un dels arcs de mig punt apareix la data de 1893 que va ser quan va finalitzar la seua construcció. En aquells dies travessava un extens hort de palmeres (Hort dels Datilers) i en les seues proximitats estava el segon llavador públic (hui Biblioteca Municipal), cases-cova al llarg de la seua ribera, indústries locals, com a “Vila Contxa” o “Fàbrica de les calces” (hui *CEIP Escoles Noves) i la parròquia de la Santíssima Trinidad.
En l’actualitat el pont uneix la població d’Est a Oest des de l’actual Col·legi Públic “Escoles Noves” amb el barri de la Santíssima Trinidad o Barri “Del Pont”.
Un lloc de zones verdes i d’esplai per a xiquets i majors. Aquest passeig es troba de manera escalonada travessant l’Avinguda de Madrid i Sant Vicent Ferrer. Es va començar a construir l’any 1950 i l’any 1968 amb motiu de l’agermanament amb Fontenay-le-Comte i la seua prolongació, el Passeig Donants de Sang, construït en 1998.
Se situa a l’Oest del nucli urbà, és el passeig més antic de la vila, segurament del segle XVIII, i tant a l’origen com en l’actualitat està vinculat a la celebració de la Setmana Santa, utilitzant-se per a lloc de trobada, arribada i eixida de processons. Aquest passeig va ser remodelat en 1999 creant un espai lúdic de 7.000 m. en el qual destaca un templet porticat situat transversalment.
Una de les places amb més història de la Vila. Inicialment es deia Plaza d’Alfons XII. Va ser inaugurada en 1828, el mateix any de la inauguració que la Parròquia de Nostra Senyora de Betlem. Coneguda també com «Plaça del Passeig», és una de les més característiques de la localitat. En els anys 60 va patir una primera remodelació i va ser redissenyada en el 1998. Té una superfície de 1.200m2. Destaquen els seus fanals a dos nivells diferents de llum, quatre marcs d’arquitectura vegetal d’elevada altitud. Hui dia aquesta plaça forma part del centre de la població, punt de trobada i escenari de diferents celebracions i esdeveniments locals.
Situada enfront de la Casa Consistorial crevillentina, inaugurada al setembre de 2003. Aquesta plaça ofereix un espai obert a l’Ajuntament per a la realització de diferents actes i esdeveniments. Aquesta plaça ofereix als ciutadans un nou espai verd de palmeres, oliveres i jardineres. En ella destaca l’escultura de bronze del “Xiquet Menao” de l’escultor Miguel Ruiz amb la seua corresponent roda de menar donada per José Luis García ”Guchi” i unes plaques de bronze on apareix la poesia que va dedicar al “xiquet menaó” Anselmo Mas Espinosa.
On va haver-hi un solar d’una antiga fàbrica de catifes es va construir aquesta plaça dedicada a aquesta important indústria. En aquesta plaça tenim una bonica escultura obra de Miguel Ruiz Guerrero. Es tracta d’una jove sobre un pedestal de 12 metres d’altura amb un capitell amb forma de catifa, una bola del món a la seua mà esquerra i dues banderes a la seua mà dreta, representant a la indústria de la catifa crevillentina coneguda a tot el món.
Lloc tranquil i amb important significat. Es diu així ja que es conserva la torre campanar de l’antiga església del XVII. Allí començaria el naixement de la part urbana més antiga del localitat.
Plaça de la Comunitat Valenciana
Es va inaugurar al setembre de 2006. Es tracta d’una actuació important dins del projecte d’urbanització de la Rambla. En aquesta plaça es troba una escultura eqüestre del Rei Jaume II “El Just” realitzada per l’escultor Miguel Ruiz.
Plaza dedicada al famós metge Muhammad Al-Safra, metge crevillentí del s.XIV. Una plaça d’estil àrab. Un racó tranquil i molt singular d’aquesta localitat.
Un passeig que s’estén al llarg de 1.330 m lineals. Serveix d’enllaç i accés a diferents zones de Crevillent. És una obra d’infraestructura important; amb zones de pàrquing, per als vianants, parcs infantils i d’oci. Naix als peus de la Serra de Crevillent i enfront del conegut cim del Castellà Colorat, famós en Crevillent pel seu poblat íber. Este passeig es va inaugurar l’any 2007.
Villa Vella
Un dels encants de la localitat és perdre’s en els barris més antics de la població. Dos itineraris donen fe d’això, un recorre el nucli més antic de la vila, que ha conservat la configuració urbana original de marcat caràcter islàmic. Cal partir de la plaça Doctor Mas Candela per a endinsar-nos al carrer Sant Francesc, les seus característiques cantonades i carrers estrets donen idea de les successives ampliacions que s’han succeït amb el pas dels segles, destacant la seua amplària que no supera els 2 metres i els seus edificis d’una planta amb façanes ben dotades de balcons i finestres amb reixeria típica i adornats amb vegetació. El carrer Sant Francesc desemboca en la plaça de l’Església Vella, la plaça més antiga, en la qual es conserva la torre campanar de l’antiga església del segle XVII, rehabilitada per a mercat d’abastos.
Sense dubte, el pulmó més important de la vila amb 29.000 m²., situat a l’entrada segons es ve des d’Elx i creat en 1976. El seu interior allotja la Casa del Parc – Museu Arqueològic.
On trobem la Llar de la Tercera Edat, és un xicotet parc de 1.900 m², freqüentat pels veïns més majors de la localitat.
Té uns 5.800 m². inaugurat en 1991. Correspon a un disseny actual amb paviment d’arena i en el seu centre hi ha una graderia amb un escenari cobert o marquesina.
Museus
Únic museu monogràfic dedicat a l’escultor valencià. La seua principal característica és que es pot conéixer l’evolució de les obres d’este artista des de l’esbós inicial, passant pels models en fang i escaiola, fins a l’obra acabada. El museu evoca l’estudi de Benlliure al carrer Abascal de Madrid, de grans dimensions, en el qual tenia obres de tots els formats.
L’exposició permanent compta amb 128 obres dividides en 8 ambients expositius, a més de l’arxiu documental.
El museu de Setmana Santa de Crevillent és considerat com un dels millors museus d’Espanya en el seu gènere. Se situa al costat del temple parroquial de Nostra Senyora de Betlem.
El Museu alberga 24 dels 32 passos processionals de la Setmana Santa de Crevillent, la gran majoria realitzats per prestigiosos artistes de la Comunitat Valenciana, destacant Antonio Riudavets, Mariano Benlliure i García Talens. Pot considerar-se com el Museu que més obres d’art mostra per metre quadrat.
L’edifici consta de 4 plantes d’exposició, amb espais centrals oberts i una balconada que les envolta oferint al visitant la possibilitat de realitzar un recorregut cronològic de la “Passió, Mort i Soterrament de Crist”. La Setmana Santa crevillentina ostenta des de 1992 el reconeixement de Festa d’Interés Turístic Nacional i des de 2011 l’Internacional.
Museu Arqueològic de Crevillent:
Espai en el qual es recull la identitat, idiosincràsia i cultura crevillentina, conegut també com La Casa del Parc construïda al voltant del 1927 d’estil neocasticista que va ser rehabilitat i annexat a un nou espai avantguardista l’any 2011 per a ampliar la seua superfície d’exposició.
Es divideix en:
● Sala dedicada al Dr. Mas Magro
● Sala d’exposicions
● Sala arqueològica
● Pinacoteca
● Sala «Crevillentins Il·lustres»
Museu Julio Quesada:
El Museu Pintor Julio Quesada, situat en la seu de Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís està dedicat al crevillentí d’adopció, Julio Quesada Guilabert. El museu recull l’obra del considerat millor aquarel·lista del segle XX, una àmplia col·lecció que mostra a la perfecció la tècnica i espontaneïtat del gran mestre de l’aquarel·la, infinitat de retrats, escenes costumistes, paisatges que reflecteixen una impressionant combinació entre la llum i el color.
Juntament amb l’obra de Julio Quesada, podem contemplar obres d’altres grans pintors del segle XX, com Ceferino Olivé, Rafael Requena, Federico Lloveras, Vicente Pastor Calpena, Manolo Lamadrid, José Perezgil, Benjamí Palència. Així, com les obres guanyadores del Premi Internacional de Pintura Julio Quesada que organitza la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís.
En ple cor de la localitat tenim un dels racons més vistosos i particulars, un edifici que recull l’Associació de les Festes de Moros i Cristians declarades d’Interés Turístic Internacional l’any 2017, un espai de museu on es mostra l’exposició d’objectes i peces que han format part de la vida de la festa des dels seus inicis, a més de comptar amb dues vitrines on estan exposats vestits de reines, sultanes i capitans que han participat en elles. Un altre dels interessos d’aquest museu de la festa són les aquarel·les de Julio Quesada que va realitzar sobre la festivitat i que van ser part dels cartells anunciadors durant dècades de les festes patronals, així com les obres del pintor Miguel Ángel Rodrigo que li va prendre el relleu de Quesada.
Monuments
En la Plaça de la Comunitat Valenciana és on ens trobem amb la figura de Jaume II, un lloc tranquil pel qual es pot fer un agradable passeig, prendre’s un refrigeri o menjar en algun dels seus restaurants i terrasses.
En el pedestal que suporta l’estàtua de Jaume II, es poden llegir unes línies de l’acta de submissió del ra’is de Crevillent Mahomat Abenhudell a Jaume II. Sobre el pedestal es troba el nét de Jaume I, també conegut com ”El Just” en bronze, l’obra la va realitzar l’escultor Miguel Ruiz.
És una escultura feta en bronze per Miguel Ruiz, en ella es ret homenatge als xiquets encarregats d’extraure el fil de l’espart o del cotó per a la confecció de catifes abans que arribara l’automatització en els anys 50. Era un treball realment dur i sempre fet per xiquets que, a més, pisaven en aigua mentre movien la roda.
Junt a l’estàtua, la roda de fusta va ser donada per José Luis García “Guchi”, en la placa també hi ha un fragment del poema d’Anselmo Mas Espinosa dedicat als xiquets que treballaven menant.
Muhammad Al-Safra, va ser un metge crevillentí del s. XIV. Des de xicotet va aprendre del seu pare els secrets de les plantes medicinals. Va treballar i va estudiar entre estudiants cristians i amb mestre cristià. Els seus serveis van ser sol·licitats pel sultà Nasr de Granada. A Granada va continuar formant-se amb mestres àrabs. També va plasmar els seus coneixements de tants anys en diversos manuscrits i en el seu famós tractat “Kitab al Istiqsa”.
La Casa de les Persianes es va construir cap a l’any 1889, quan es va alçar un edifici industrial, amb façana principal d’estil neoàrab tallada en cantera. La façana presenta una mescla d’elements àrabs i cristians i es va fer a base de pedra de cadirat. La Casa de les Persianes va ser un taller d’elaboració de persianes de fusta i batà, ja en el segle XX, les seues instal·lacions van funcionar com batà de picat d’espart fins a 1968. La seua ubicació en origen seria davant de l’actual supermercat Dia, Carrer Óscar Esplà.
Actualment part de la façana la podem veure al Parc Nou, al costat del Museu Arqueològic Municipal de Crevillent.
Monument a la Festa
Situat en el Passeig Fontenay, va ser esculpida per Miguel Ruiz i fa referència al final pacífic de les ambaixades que tant caracteritza a les festes internacionals de Moros i Cristians en honor al patró Sant Francesc d’Assís. Aquest element fa homenatge a les dotze comparses, a les entrades i a la història de les nostres terres.
Monument de la Plaça d’Espanya
El monument està situat en la Plaça d’Espanya. La Plaça va ser inaugurada el 27 de juny de 2002, està situada enfront del Parc Nou, al Carrer Crevillentins Absents. Constitueix una de les majors places de la població, compta amb una superfície de 2.050 m² distribuïts en zones verdes i equipaments de jocs infantils. Pràcticament en el centre trobem el monument de la Plaça d’Espanya, el qual va ser realitzat per l’escultor Miguel Ruiz. Es tracta d’una columna de 10 metres d’altura rematada amb una figura de bronze femenina.
El Crevillent més modern es veu representat per un obelisc de vidre blau de 37.5 metres d’altura, està rematat per una punta de color groc, els seus colors i el cristall són un homenatge a l’aigua i al sol, en la base apareixen reflectits les fites més importants que han esdevingut en la població, la Setmana Santa, Moros i Cristians i la Música en plaques de granit. Va ser dissenyat per l’escultor Miguel Ruiz Guerrero. Popularment és conegut com el “Pirulí”.
Va ser donat pel grup de danses Pilar Penalva l’any 2009. És una obra en ceràmica de l’artista crevillentí Pepe Miralles. Representa a una parella de ballarins que estan realitzant els balls més populars de la localitat, El Xafat, La Danceta i la Sandinga.
Fa ja molts segles les creus servien per a delimitar les poblacions col·locant una on començava la població i una altra on acabava.
A Crevillent es conserva una d’elles, la que està situada en l’Avinguda de Madrid.
Edificis significatius
Agència de Desenvolupament Local i Oficina de Turisme
En ple cor de la vila s’alça un edifici d’estil Neoclàssic construït a principis del segle XX. Es compon d’una planta baixa, on antigament es trobaven les oficines del Banc de València, i dues altures més utilitzades antigament com a habitatge particular.
L’any 2005 va ser adquirit per l’Ajuntament. Es va implantar l’Agència de Desenvolupament Local junt a l’Arxiu Municipal. L’any 2007 s’instal·la l’Oficina de Turisme.
Destaca la façana, els xicotets balcons, els sòls interiors de ceràmica, els rosetons i les antigues motlures d’escaiola, així com un pati central on trobem un aljub.
Actualment, este edifici recull l’Agència de Desenvolupament Local, l’Arxiu Municipal Clara Campomor, la Tourist Info, el departament de Medi Ambient i algunes aules del Taller d’Ocupació.
Adreça:Carrer Blasco Ibañez, 8, 03330 Crevillent, Alacant
L’Arxiu Municipal – Clara Campoamor
Edifici de nova planta inaugurat l’any 2015. Està destinat a la conservació i investigació de documentació. El seu document més antic està escrit en valencià i data de l’any 1690.
En aquest edifici es troben restes de la muralla de l’antic castell (segle XIV).
Adreça: C/ Blasco Ibáñez, 8, 03330 Crevillent, Alacant
Església Vella – Mercat d’Abastos
Es troba situada en un lloc emblemàtic per a la història del nostre municipi. En el solar sobre el qual es troba l’edifici es trobava l’antiga església de Nostra Senyora de Betlem, anteriorment mesquita musulmana. Però en la segona meitat del segle XIX, es durà a terme el projecte d’execució de la primera Plaça d’Abastos del municipi. L’última reforma realitzada en 1997 va anar donant a la plaça el seu aspecte actual.
Adreça: Carrer València, 5, 03330 Crevillent, Alicante
Fàbrica d’Augusto Mas
La fundació de «La fàbrica gran» va ser l’any 1823 i va arribar a superar els 1.000 treballadors. Abastava tot el cicle productiu, des de la recollida de l’espart, el jonc i la pita en les seues zones de producció, fins que eixien disposades per al seu ús, les estores, neteja-fangs, carpetes i catifes, entre altres. Sis generacions van seguir els seus passos i es van constituir com a “Fill d’Augusto Mas, S.L.”, fins que finalment l’empresa va ser venuda l’any 1995.
Adreça: Verge del Carme, 20-22, 03330 Crevillent, Alacant
Biblioteca Municipal «Enric Valor»
Es troba en el lloc on se situava l’antic Llavador Públic. Va ser construït l’any 1886, en el seu interior hi havia una séquia destinada i la seua aigua procedia de la Font Antiga que naix al peu de la lloma «El Castellar» que dóna nom a la Rambla. El Llavador va ser rehabilitat en 1926. Finalment es va convertir en la Biblioteca el 1987.
Adreça: Carrer Verge del Carme, 38, 03330 Crevillent, Alacant
Casa de Cultura «José Candela Lledó»
Inaugurada al setembre de 1997, va ser dissenyat per l’arquitecte Municipal Alfredo Aguilera. El disseny de l’edifici tracta de simbolitzar la universalització de la Cultura. Compta amb saló d’actes, auditori exterior amb escenari i graderia, sala de conferències, zones d’exposicions, sala d’estudi i biblioteca.
Adreça: Carrer Llavador, 9, 03330 Crevillent, Alacant
Edifici Antic Llavador
Va ser construït l’any 1929 com a llavador local. Més tard, va ser utilitzat com a col·legi, conegut com «Escoles Noves». Anys després es va reformar i es va condicionar perquè donar cabuda a les dependències de la Policia Local. Actualment forma part d’oficines de l’Ajuntament.
Adreça: Carrer Llavador, 6, 03330 Crevillent, Alacant
Ajuntament – Casa Consistorial
L’edifici que és hui la Casa de la Vila, va ser construït en 1901 com casa particular en un estil modernista català. Va ser adquirida per l’Ajuntament i es van habitar les diferents dependències municipals, el jutjat i una xicoteta presó o calabós. Des de mitjans del segle XX fins pràcticament els nostres dies, ha patit nombroses reformes i ampliacions, si bé continua sent l’edifici civil més important de Crevillent, no sols per ser seu del govern municipal, sinó també per la bellesa de la seua façana i escala interior.
Adreça: Carrer Major, 9, 03330 Crevillent, Alacant
Centre Jove – Juan Antonio Cebrián
Es va inaugurar l’any 2015. Té un estil modern amb 5 plantes més un terrat. En el seu interior compta amb sales d’informàtica, música, teatre, sala de projeccions i exposicions, sales d’estudi i sales d’oci. El seu nom fa honor al periodista i escriptor d’Albacete Juan Antonio Cebrián, conegut pel seu programa radiofònic La Rosa de los Vientos.
Adreça: Av. de Madrid, 13, 03330 Crevillent, Alacant
Fonts:
– Archivo Municipal de Crevillent (AMCR)
– Folleto Ermitas e iglesias de Crevillent